Per als repositoris ordinaris, manteniu el proxy principal configurat:

[main]
proxy=http://proxy.example:8080

A la secció internal existent, desactiveu aquesta herència amb:

[internal]
proxy=

Conserveu-ne l'URL base de confiança, les claus i la configuració de verificació. Un altre URL de proxy complet aquí pot triar un intermediari diferent. Per als repositoris públics permesos a través d'un proxy públic no autenticat, la llista de proxies HTTP ofereix candidats per a l'URL principal; preserveu les excepcions directes del repositori intern.

Reviseu també el recurs de l'entorn curl. DNF el documenta quan el proxy no està definit, incloent-hi l'antic _none_. Eliminar només una entrada de configuració no garanteix l'accés directe en un entorn heretat.

Per a l'amfitrió directe previst, afegiu l'excepció del procés:

export no_proxy=packages.internal.example

Les llistes de miralls i les redireccions poden afegir amfitrions. Apliqueu aquestes regles de DNF 4 a aquesta versió, sense importar supòsits del Yum antic ni de DNF 5.

Articles relacionats