El mapa proxies del Docker depèn del dimoni, no del lloc web
Una entrada específica d'amfitrió a la configuració de proxy del client Docker selecciona paràmetres per a una connexió amb un dimoni Docker. No és una regla PAC per destinació.
L'objecte JSON sembla prometedor: un mapa proxies amb una entrada default i claus d'adreces addicionals. És temptador posar-hi un nom d'amfitrió de registre i esperar que les peticions a aquest registre utilitzin un altre proxy.
Aquestes claus identifiquen els dimonis Docker als quals es connecta el client. No identifiquen els llocs web que demanarà un contenidor.
La configuració del client Docker pot proporcionar variables d'entorn de proxy als contenidors nous i arguments de compilació de proxy a les compilacions noves. Una entrada específica de dimoni canvia aquesta configuració proporcionada per al context de dimoni corresponent.
No configura la connexió de sortida del propi dimoni a través de proxy. Tampoc converteix el client HTTP del contenidor en un avaluador de PAC.
Si la vostra tasca és mantenir un registre intern directe mentre el dimoni accedeix a altres serveis a través d'un proxy, reviseu la configuració de proxy i d'omissió compatible amb el dimoni. Si l'aplicació necessita proxies upstream diferents per a destinacions diferents, aquesta política correspon a un client o a un mecanisme de reenviament adequat.
Abans d'editar el mapa, anoteu quina adreça representa la clau i quin procés fa la petició que falla. El mateix nom d'amfitrió pot aparèixer en una connexió de dimoni, en una URL de registre i en una URL de proxy, però són tres papers diferents.