Proxies SOCKS a .NET HttpClient: esquemes URI admesos
Feu servir els esquemes URI de proxy SOCKS documentats d'un gestor HTTP .NET compatible en lloc de suposar que les receptes antigues de tercers continuen sent necessàries.
Les respostes antigues recomanen un gestor SOCKS addicional perquè apunten a una pila de xarxa .NET més antiga. Una pila HTTP .NET moderna i admesa pot utilitzar els esquemes URI de proxy SOCKS documentats.
var handler = new HttpClientHandler
{
Proxy = new WebProxy("socks5://203.0.113.10:1080"),
UseProxy = true
};
using var client = new HttpClient(handler);El punt final és només il·lustratiu. La llista de proxys SOCKS5 ofereix candidats públics per a aquest URI socks5 de WebProxy; feu servir la versió que admeti el gestor real. Comproveu el marc de destí, el temps d'execució, la plataforma i el gestor real que utilitza l'aplicació abans d'aplicar aquest exemple a un procés .NET Framework més antic.
La documentació actual de Microsoft sobre proxys llista socks4, socks4a i socks5. Aquests noms descriuen el comportament del protocol. Un número de port per si sol no tria la versió de SOCKS, i l'escriptura socks5h de curl no és un esquema URI universal que accepti tots els clients.
Per a un servei SOCKS5 autenticat, configureu les credencials segons la interfície que admeti el gestor. SOCKS4 i SOCKS4a no ofereixen el mateix mecanisme d'autenticació per contrasenya.
L'URL de destí no canvia. Una sol·licitud HTTPS encara estableix i verifica el TLS de destí a través del camí del proxy; afegir SOCKS no és cap motiu per desactivar aquesta verificació.