Per triar explícitament una IP de sortida, dos punts finals de proxy fixos solen ser més fàcils d'analitzar que una regla de rotació. Amb 3proxy, cada servei pot tenir una adreça d'origen de sortida.

Després de la configuració existent d'usuari, autenticació i control d'accés, un fragment de servei pot ser:

socks -i127.0.0.1 -p1080 -e192.0.2.10
socks -i127.0.0.1 -p1081 -e192.0.2.11

Aquests oients SOCKS són només locals. Substituïu les adreces de la documentació per adreces assignades al servidor. Els clients remots necessiten un oient privat previst i la política de xarxa i autenticació adequada, no un oient comodí obert sense criteri.

La referència de 3proxy -i, l'adreça orientada al client, de -e, l'origen de sortida del servei. Un programa tria el primer o el segon punt final; això no promet una IP diferent per a cada petició.

Anoteu què significa cada punt final

Per exemple, el port 1080 ha de sortir per l'adreça A i el port 1081 per l'adreça B. Aquest mapeig fa que el comportament sorprenent sigui més fàcil d'investigar que un conjunt no documentat.

La identitat externa encara depèn de la xarxa. El proveïdor ha de permetre l'origen triat, i la ruta ha de retornar el trànsit correctament. Si el NAT superior reescriu les dues fonts en una IP pública, els llocs web veuen l'adreça traduïda.

Una connexió de navegador existent també pot conservar el camí anterior després d'una modificació de la configuració. Primer comproveu que una connexió nova va utilitzar l'oient previst i després seguiu-la fins a l'últim salt de sortida. Comptar només els ports de servei configurats no compta sortides públiques diferents.

Articles relacionats