La configuració de proxy d'npm no encamina tot el que inicia npm start
npm configura les seves pròpies transferències de paquets. L'aplicació iniciada per un script encara necessita un client HTTP que admeti el proxy de sortida previst.
npm install funciona a través del proxy. npm start inicia l'aplicació, i la seva sol·licitud a l'API va directa. No és necessari que npm hagi oblidat la configuració.
El gestor de paquets va fer la primera sol·licitud. La teva aplicació fa la segona. Un valor de proxy a la configuració d'npm són dades per als consumidors que el llegeixen, no un túnel col·locat sota cada procés fill.
Inspecciona el client HTTP de l'aplicació i la interfície de proxy que admet. Pot llegir variables d'entorn estàndard, requerir un agent o dispatcher explícit, o utilitzar una altra configuració documentada. No assumeixis que una variable semblant a npm_config_proxy es reconegui automàticament.
Separa també el proxy de sortida de la funció de reenviament d'API d'un servidor de desenvolupament. Una configuració que reenvia sol·licituds del navegador des d'un servidor de desenvolupament cap a un backend té un altre paper; no és automàticament la sortida de xarxa per a cada sol·licitud que fa la teva aplicació.
Per a una comparació útil, anomena la sol·licitud que té èxit i el procés que fa la sol·licitud que falla. Després configura aquest últim deliberadament. Una aplicació que utilitza fetch d'Undici pot seguir la seva configuració del dispatcher ProxyAgent, amb una versió del paquet compatible amb el seu entorn d'execució Node. Canviar el punt final del registry d'npm o reinstal·lar l'aplicació repetidament no proporciona per si mateix aquesta ruta que falta.