El teu fitxer de proxys és un conjunt, no una taula d'encaminament de Requests

Selecciona un proxy del fitxer i després construeix el mapa de rutes per a la sol·licitud al lloc web. Un conjunt de punts finals candidats no és per si mateix un diccionari d'encaminament de Requests.

1. Analitza l'entrada segons un format definit. Una línia informal IP:port:user:password és ambigua quan les adreces IPv6 o les credencials contenen dos punts. Per a un amfitrió IPv4, un port numèric i un nom d'usuari sense dos punts, una divisió limitada pot deixar la resta del text com a contrasenya. Fes servir camps estructurats separats quan aquestes restriccions no encaixin.
2. Tria el punt final per a aquesta operació. Conserva'n el protocol real i codifica els components de les credencials en construir-ne l'URL. Mantén aquest valor que conté un secret fora dels registres habituals.
3. Assigna els esquemes de destí a aquest URL seleccionat. Per a un proxy HTTP seleccionat, el mapa pot ser així:

routes = {
    'http': selected_proxy_url,
    'https': selected_proxy_url,
}

Les claus http i https seleccionen esquemes de destí. Una clau com http://203.0.113.10 selecciona en canvi sol·licituds cap a aquell amfitrió de destí exacte; no etiqueta el proxy d'aquesta adreça. Fer servir cada IP de proxy com a clau pot deixar un lloc web no relacionat sense la ruta prevista.

Analitza el conjunt una vegada, selecciona un punt final i crea l'assignació per a la crida del client. Mantenir aquests passos separats et permet canviar la política de selecció sense canviar què signifiquen les claus d'encaminament de Requests.