Una targeta de xarxa és suficient per a un proxy explícit

Un proxy directe privat no cal que se situï físicament entre l'ordinador portàtil i l'encaminador. Pot ser una altra màquina a la mateixa LAN, amb una sola interfície de xarxa.

El portàtil es connecta a l'adreça del proxy i al port d'escolta. El procés del proxy obre una connexió separada cap al lloc web o cap al seu pare. La mateixa interfície pot portar les dues converses, mentre que la taula d'encaminament de l'amfitrió tria el següent salt.

client → proxy listener
proxy → existing router → destination

Això és suficient per a una aplicació que ha triat el proxy explícitament. A Linux, aquesta disposició ordinària no requereix habilitar el reenviament IP només per retransmetre les peticions de l'aplicació.

La porta d'enllaç predeterminada respon una altra pregunta

La porta d'enllaç predeterminada d'un client gestiona els paquets que el client envia cap a altres xarxes. Canviar aquest paràmetre no fa que el navegador emeti peticions de proxy HTTP ni negociacions SOCKS. Igualment, introduir un proxy al navegador no encamina totes les altres aplicacions per aquella màquina.

Un amfitrió pot fer les dues feines, però llavors té dues configuracions a gestionar: el servei de proxy i la funció d'encaminament o tallafocs. Més interfícies poden facilitar la separació de xarxes. Són una elecció de topologia, no un requisit previ imposat pel proxy HTTP explícit.

Aquesta distinció també explica un experiment fallit habitual: editar les regles de reenviament d'un servidor proxy no té cap efecte sobre una connexió directa de client que passa per un altre encaminador. Els paquets mai no van travessar aquell servidor.

Si el requisit és l'ús obligatori, determineu on es pot controlar el trànsit de sortida alternatiu. Un proxy explícit d'una interfície pot ser un servei vàlid mentre una porta d'enllaç separada aplica la política de xarxa. Poseu l'aplicació allà on els paquets passen de debò.