Un agent d'Azure Pipelines autoallotjat pot tenir regles d'omissió de proxy en un fitxer .proxybypass al seu directori arrel. Cada línia és una expressió regular d'ECMAScript que es compara amb una URL.

Per exemple, una regla per a un amfitrió de feed intern pot tenir aquest aspecte:

^https?://packages[.]internal[.]example(?::[0-9]+)?(?:/|$)

L'expressió coincideix amb URL HTTP o HTTPS d'aquest amfitrió, amb un port numèric opcional. El límit després del nom de l'amfitrió evita coincidir també amb un nom més llarg com packages.internal.example.other-domain.

Aquest és el fitxer de la instal·lació de l'agent, no un fitxer col·locat arbitràriament a la còpia de treball del codi font. La seva sintaxi també difereix d'un valor NO_PROXY separat per comes. Copiar un comodí d'intèrpret com *.internal.example en un camp d'expressió regular no conserva el mateix significat.

A continuació, identifiqueu qui descarrega el paquet

Les operacions integrades d'origen i d'artefacte de l'agent utilitzen la seva configuració de proxy. Les tasques poden obtenir la informació de proxy exposada mitjançant la biblioteca de tasques i aplicar-la als seus propis clients HTTP.

Una tasca que invoca un procés extern de NuGet, dotnet o curl introdueix un altre consumidor. Confirmeu com aquesta tasca proporciona la configuració de proxy i d'omissió a l'eina. Una regla d'agent correcta no demostra que tots els clients de paquets independents l'hagin llegit.

Conserveu l'URL del feed intern al registre de diagnòstic, incloent-hi l'esquema i el port. Proveu la regla amb l'URL amb què es contacta i, a continuació, examineu la configuració de la tasca o del client responsable d'aquesta sol·licitud.

Articles relacionats