Exporta les variables de proxy als receptes de GNU Make

make executa el descarregador; el descarregador decideix com utilitzar un proxy. Per a GNU make, exporta les variables a l'abast del Makefile quan totes les receptes rellevants les hagin de rebre:

export http_proxy := http://proxy.example:8080
export https_proxy := http://proxy.example:8080

fetch:
	curl --fail --output package.tar.gz https://downloads.example/package.tar.gz

La línia de la recepta comença amb un tabulador. Les directives export pertanyen a la sintaxi de make i passen els valors a l'entorn de les ordres.

Un export de shell en una línia de recepta normalment desapareix abans de la línia següent, perquè GNU make invoca un shell diferent per a cada línia. Per a una sola ordre, fes servir una assignació de shell directament amb aquesta ordre:

fetch:
	http_proxy=http://proxy.example:8080 https_proxy=http://proxy.example:8080 curl --fail https://downloads.example/package.tar.gz

Utilitza els noms de variables i el protocol de proxy documentats del descarregador. Si la compilació pot usar un punt final HTTP públic, tria un candidat de la llista de proxys HTTP per a aquests valors d'entorn. Un executable que ignora aquestes variables necessita la seva pròpia opció de proxy. És millor proporcionar les credencials a través de l'entorn de compilació que desar-les al Makefile.

Aquests exports afecten les ordres filles. No canvien l'entorn del terminal pare després que make surti.