Clients Faye WebSocket i l'opció proxy.origin

Passa l'origen del proxy HTTP a les opcions públiques de Client de faye-websocket en crear la connexió WebSocket de sortida.

faye-websocket exposa una opció proxy al seu constructor Client. Passa-la abans que comenci la connexió:

const WebSocket = require('faye-websocket');

const socket = new WebSocket.Client(
  'wss://service.example/socket',
  [],
  { proxy: { origin: 'http://proxy.example:8080' } },
);
socket.on('error', error => console.error(error.message));

La primera URL identifica el servei WebSocket. proxy.origin identifica l'intermediari HTTP. Per a una prova WSS pública permesa sense credencials de proxy, la llista de proxys HTTP ofereix adreces per a aquest origen; verifica l'accés al punt final real de WebSocket. La biblioteca documenta origin com l'opció de proxy obligatòria i també admet capçaleres específiques del proxy i configuració TLS.

La matriu buida és la llista de subprotocols, no una llista de proxys. Proporciona-hi noms de subprotocols de l'aplicació quan el servei els requereixi.

Això configura el client Faye creat pel codi. Si un altre SDK posseeix el WebSocket, utilitza un camí compatible amb l'SDK per proporcionar les seves opcions de connexió. Crear aquest socket separat no altera la connexió existent de l'SDK.

Articles relacionats