Omissió del proxy de Mercurial: per què http_proxy.no es pot ignorar

Un proxy de Mercurial pot romandre el predeterminat per als repositoris externs mentre els hosts interns van directes. Per a una ruta HTTP pública, trieu l'amfitrió i el port de la llista de proxys HTTP per al punt final predeterminat:

[http_proxy]
host = proxy.example:8080
no = hg.internal.example,localhost
always = false

El valor no és una llista de noms d'amfitrió separats per comes. Mercurial documenta always=true com a forçar l'ús del proxy fins i tot per a localhost i les entrades d'aquesta llista. Per tant, afegir un amfitrió a no mantenint aquesta sobreescriptura pot deixar la seva ruta sense canvis.

Per a una invocació, sobreescriviu els valors rellevants sense reescriure la configuració:

hg --config http_proxy.always=false    --config http_proxy.no=hg.internal.example incoming

La ruta predeterminada configurada del repositori ha de nomenar realment aquest amfitrió. Aquest exemple substitueix el valor no per a l'ordre; incloeu altres entrades necessàries si aquesta invocació també les necessita.

Feu servir hg config --source per localitzar la configuració efectiva quan la configuració d'usuari, del repositori i del sistema no coincideixen. Traieu les contrasenyes abans de compartir aquesta sortida.

Aquests controls s'apliquen a l'accés a repositoris basat en web. Un repositori ssh:// fa servir un altre transport. L'encaminament HTTP directe també necessita un camí de xarxa i les credencials pròpies del repositori.